L’assistència a persones amb dependència i/o discapacitades al llarg de la seva vida, serà completament personalitzada. La consideració global de diversos factors bio-psico-socials fan que mai no hi hagi dues situacions iguals i que, per tant, personalitzar l’assistència i les solucions ofertes sigui el principal factor d’èxit d’un servei.
Centre de Vida Independent
A casa, la vida més fàcil
Assistència
VISITES CVI
VISITA DOMICILI
APRENENTATGE
REALITZEM L'AVALUACIÓ DE LA PERSONA
SEGUIMENT
Millora real de l'autonomia personal
Adaptació a la llar i dels productes de suport en funció de l'evolució
Treballar amb el cuidador en casos de gran dependència
Informe de valoració i les solucions
Tipologia de visites en el CVI
Visita diagnòstica
És la visita que es duu a terme per l'equip multidisciplinari del centre. En aquesta visita es realitza l'entrevista amb la treballadora social i la posterior valoració dels productes de suport de la mà dels professionals més indicats. En acabar les diferents visites diagnòstiques, l'equip del CVI realitza un informe on s'especifiquen els productes que li facilitaran l'autonomia. Visita domiciliària
L'equip del CVI valora l'entorn real de la persona per poder ajustar les ajudes valorades i personalitzar el seu domicili. Visita d'aprenentatge
Alguns productes de suport requereixen d'un aprenentatge per a la seva utilització i manipulació. Un exemple d'elles serien les grues, el CVI realitza aquestes visites per poder assessorar els usuaris, familiars i cuidadors de les persones. Visita orientativa
Visita que es fa als familiars dels usuaris perquè coneguin el centre i vegin algunes de les solucions que existeixen i així tenir una primera presa de contacte amb el centre. Ells ja són més independents
Tinc 89 anys, per tant la dutxa diària com a higiene és imprescindible, però a la banyera era un acte difícil i insegur. Fa un any que tinc un plat de dutxa i ara dutxar-se és un plaer. A més necessitava ajuda per entrar i sortir de la banyera i ara ho puc fer completament sola.
Montse
Sóc l’ Emilia, tinc una paràlisi cerebral y tinc 39 anys, per poder viure de manera independent, a casa meva amb totes les comoditats possibles, fa 3 anys em vaig posar amb contacte amb els CVI, perquè em pugessin aconsellar i veure quines millores podia fer a casa meva. Els professionals del centre em van recomanar canviar la banyera per posar un plat de dutxa, reformar la cuina per poder posar els mobles més a mà i posar un rentavaixelles, així com la taula per tallar aliments i el carro amb rodes per poder portar els aliments. Per a l’autonomia em van aconsellar de comprar un caminador perquè tingues més seguretat a l’hora de fer desplaçaments llargs pel carrer.
Emilia
Jo vaig conèixer el CVI a través d’una veïna de l’escala que anava pel carrer amb un caminador que no havia vist mai. Veia que es podia asseure’s, podia portar la compra i era fàcil d’utilitzar. Ella em va parlar del centre, i em va recomanar anar a provar els productes i els ajuts que tenien. A mi em costava molt caminar pel carrer, ajupir-me i posar-me les mitges i sabates (gastava un número més de sabates per poder-me-les posar amb més facilitat)… Per altra banda no sentia bé el telèfon quan em trucava el meu fill; el portava sempre a sobre però no l’entenia.
Vaig demanar la visita i em van atendre dues noies. El que més em va servir es poder provar els productes que tenien al centre. Em van recomanar aparells que em podien ajudar en les meves dificultats. Des d’aleshores, les millores han estat moltes, ja que ara puc vestir-me amb facilitat, puc posar-me els mitjons, i porto sabates del meu número. Porto un mòbil que és molt fàcil, tan sols té quatre tecles. A casa m’han posat un aparell per sentir millor el timbre de la porta que m’avisa amb un llum. En definitiva ara sóc més autònoma, em sento més segura tant a casa com quan vaig pel carrer amb el caminador.
Rosi
Com ja se sap, és una gran sort quan arribes a gran, poder seguir vivint en el domicili de sempre, del que queden els millors records. I més important encara a la nostra edat, el coneixement profund i detallat de cada recó que hem anat adquirint al llarg dels anys, i que fa que la vivència sigui més fàcil. No obstant la pèrdua de capacitat es va fent important, i haig d’agrair que s’hagin trobat petits o grans elements que ajuden a desenvolupar les nostres tasques diàries i que així augmentin la seguretat per valer-nos per nosaltres mateixes. He de reconèixer que en la majoria d’ocasions ni sabia que existien.
Em van col·locar agafadors que faciliten la mobilitat, un seient per la banyera, un artefacte que fa més fàcil obrir les ampolles, per collir objectes de terra, etc.
Pet tot això expresso la meva satisfacció i el meu calorós agraïment.
Afectuosament,
Concepció Vila
